En els primers anys de vida dels infants és molt important la relació individualitzada nen/a-adult, ja que suposa un primer esglaó en la descoberta que fan d’ells mateixos i del seu entorn immediat.
Dins la vida quotidiana del nen/a a la llar hi ha molts moments en què s’estableix aquest tracte individualitzat. Un dels que el possibiliten són els jocs de falda.
L’educador/a, tot jugant amb el nen/a assegut a la falda, li transmet el seu afecte, li fa moixaines, el gronxa, capta la seva atenció amb la mirada i es comunica amb ell/a. Aquests jocs permeten establir una relació molt íntima entre el nen/a i l’adult.
El joc de falda el considerem com un joc, en un principi iniciat per l’adult, expressat per una cantarella o cançó i que comporta un contacte directe individualitzat nen/a-adult.
Molts cops té un caràcter totalment espontani, d’altres és provocat per l’interès de l’adult. Aquests jocs no solament possibiliten la relació entre el nen/a i el seu educador o educadora, sinó que també poden servir per establir una relació amb altres docents de l’escola, ja que en aquest cicle la relació que existeix amb els diferents educadors i educadores de l’escola és molt familiar i propera.
Considerem que els jocs de falda no s’han de deixar de fer en aquesta edat, sinó que s’han de continuar realitzant en edats posteriors, ja que afectivament el nen/a continua necessitant aquests tipus de joc. Per altra part, són un pas previ als jocs dansats, col·lectius i rimats.